El lied és un tipus de composició breu en alemany, que és cantada i acompanyada per un piano.
Els seus compositors parteixen de poemes en alemany de poetes del Romanticisme o cançons populars.
El compositor més significatiu és Schubert('La bella molinera','Viatge d'hivern'), encara que Shumann també va tener molt d'éxit, amb obres com 'Amor de poeta'.
Va ser un compositor de l'època del Romanticisme d'origen francès, molt conegut per la seva obra Simfonia fantàstica, que va ser estrenada el 1830.
La passió violenta que acompanyà el seu amor envers l'actriu anglesa Harriet Smithson, els dubtes, i la gelosia, li serveixen per composar aquesta Simfonia fantàstica que ve a ser com una autobiografia que reflectia aquell moment.
Berlioz és considerat, des de llavors, com «pare de la música de programa», gènere que desenvolupà Franz Liszt, el seu decidit defensor i company.
L'obra està formada per 5 moviments:
Primer moviment 'Somnis i passions':
Creua el seu camí la imatge d'una dona i en la seva ment surgeixen sensacions contraposades: amor profund, gelosia, dolcesa i amargor.
Segon moviment 'Un ball':
Berlioz s'imagina ballant un vals amb la seva estimada.
Tercer moviment 'Escena camperola':
Recrea un capvespre en ple estiu. No tarden en renéixer els foscos pensaments i el fantasma de la gelosia entela el record de la dona estimada.
Quart moviment 'Marxa al suplici':
Desprès de prendre grans quantitats d'absenta, el compositor s'imagina la seva estimada com a una bruixa la qual porten a decapitar.
